MESSI
BIOGRAFIA



INFÀNCIA
De petitó sempre estava amb la pilota, m'agradava jugar a tot, però la pilota era el màxim, a més en la meva família som tots futbolers, jugaven els meus germans, els meus cosins, tots ... el futbol sempre va ser el tema principal a casa. Així que quan vaig poder, als meus quatre anys estava jugant en un club de barri.
El meu primer club va ser el Grandoli, quedava prop del meu barri i als vuit anys vaig arribar a Newell 's, el meu germà Rodrigo jugava al club i li van demanar des del coordinador general que em portés a jugar a aquest club amb les categories inferiors.
Vaig viure poc a Argentina ja que em vaig anar als 13 anys. A el Barça el vaig començar a seguir de noi i poc temps després va sortir la possibilitat d'anar a jugar a el club, tenia molta il·lusió i ganes d'anar perquè em semblava una cosa inabastable.
Sempre vaig ser un dels més baixets a la pista perquè tenia un problema de creixement, anava a créixer, però lent. Així que cada dia m'havia de injectar a les cames com a part de el tractament, a el principi feia mal però després un s'acostuma.
Tot el que he aconseguit en la meva carrera ha estat
gràcies al sacrifici, a donar el millor de mi i gràcies a el suport de la meva família.


BARCELONA
Vaig arribar a Barcelona i vaig començar amb els entrenaments. Quan vaig venir tenia el somni de poder arribar al primer equip, però mai vaig imaginar tot el que em tocaria viure després! Quan vam arribar vam recórrer tota la ciutat. La pista del Barça és bella, encara avui recordo l'emoció amb què vaig trepitjar per primera vegada al Camp Nou.
Jo no dormia a la Masia, però anava a l'escola Lleó XIII, on estaven tots els nois que estaven en la meva mateixa situació. Totes les tardes les passava amb ells, molts eren de Barcelona i molts altres venien d'altres províncies, com Iniesta. Ells també sabien el que era estar lluny de les seves famílies i dels seus amics, així que teníem moltes coses en comú. Les primeres dues temporades les vaig passar molt malament, no vaig poder jugar en mesos perquè no tenia els papers i a sobre en el meu primer partit em vaig lesionar.
El canvi es va donar en el cadet, on teníem un equipàs amb el qual vam tenir la fortuna de guanyar-ho tot. Estaven Gerard Piqué, Cesc Fàbregas, Víctor Vázquez, amb ells no vam perdre un sol partit. Avui després de tant de temps vaig poder veure que la filosofia del Barcelona va fer que el meu creixement com a persona i futbolista fos molt fort.
Als meus setze anys em van cridar, van dir que m'anaven a fer professional! Vaig sentir una alegria enorme ja que va ser la primera vegada que em van fer part de l'equip. Els meus primers minuts amb el Barcelona van ser en un amistós contra el Porto, li havien dit al meu pare que potser viatjaria amb el planter però jo no li vaig dir res a ningú; ells es van assabentar després quan ho van veure en les notícies. Aquest dia es va complir el meu somni.

El meu debut oficial va ser a La Lliga, en un derbi contra l'Espanyol. Estava al Barça "B", però també alternava amb el "C" i de vegades amb el juvenil "B" que era la meva categoria per edat, jugant partit rere partit i d'un dia per l'altre em van dir que anés al vestuari de Primera per practicar amb ells. El primer dia en què vaig arribar al vestuari vaig entrar amb vergonya, em vaig asseure, no mirava, em sentia com en els meus primers dies al club ... vaig entrar i estaven tots aquests cracks, cada jugador! Van resultar ser persones meravelloses, em van tractar molt bé i em vaig acoblar de seguida amb ells. Érem un grup jove, amb ganes de guanyar-ho tot i va ser molt fàcil entrar pel fet que Ronaldinho, Deco, Silvynho i Motta em van rebre com un més, a l'igual que Xavi, Iniesta, Puyol, tots éssers humans excepcionals. Dinho era el referent de l'equip, el millor del planter, vaig aprendre moltíssimes coses al seu costat. Sóc un agraït per com em va tractar des del primer moment i va ser una ajuda molt gran per a mi, em sento un afortunat per haver viscut grans moments amb ell i haver conquerit coses junts.
El meu primer gol va ser una sensació inexplicable. En una pilota que vaig anar a xocar amb un defensor, la vaig guanyar, li vaig tornar a Ronaldinho i em vaig quedar en la posició, esperant la seva màgia. Ronaldinho me la va tirar per dalt i la pilota va quedar picant, llavors vaig amagar a picar-li fort i la vaig tirar per sobre. Vaig sortir corrent de cara a la nostra afició i quan vaig girar allà estava Dinho, venint a abraçar-me, em va alçar i després van venir tots els meus companys a felicitar-me.
Venir a Barcelona per mi va ser un salt molt important, la decisió més important de la meva vida. No només en la meva carrera futbolística, també en el personal. Vaig créixer en aquest club i vivim tantes alegries al costat de la meva família.

Sempre vaig voler jugar en la Selecció argentina i més ganes em donaven encara estant tan lluny. Pensava que anava a ser molt difícil, que la gent a Argentina no m'anava a conèixer, fins que amb 16 anys em van cridar per a dos amistosos amb la Sub 20, contra el Paraguai i Uruguai. Així va començar el meu camí, era el somni que volia complir, jugar amb la Selecció. Després vam guanyar el Mundial Sub 20 a Holanda, un dels èxits més importants de la meva carrera.
Canviaria els meus èxits personals només per ser campió de món amb la selecció major, sempre ho vaig dir, no es compararia amb res. Tots volem guanyar i jo més que cap, perquè vinc lluitant per aquest somni que tots tenim: guanyar el Mundial amb la Selecció.


Com és ser Lionel Messi? La major part és bonic, però hi ha moments en que m'agradaria passar desapercebut, caminar pel carrer tranquil. El futbol per a mi sempre serà una cosa especial, però vaig entendre que la vida no és només futbol. El naixement del meu primer fill va canviar la meva vida, em va fer veure les coses d'una altra manera, amb més tranquil·litat. El futbol m'encanta quan ho faig però quan acabo, em dedico a la meva família.
Porto una vida molt tranquila, molt normal. El meu dia comença d'hora, portem a Thiago al jardí i em vaig cap al club, acabo d'entrenar, torno a casa, a dinar i intento dormir una estona per després anar a buscar a Thiago a l'escola.
A Thiago no li importa molt el futbol, no sóc de comprar-li pilotes ni obligar. Mateu és molt petitó ... quan siguin grans segurament veuran i escoltaran per aquí el que vaig fer en el futbol.



És un orgull molt gran per a mi que es digui que sóc un dels millors jugadors del món, encara que intento no pensar en això. Del meu vell normalment després de cada partit rebia alguna crítica. Feia 4 gols i alguna cosa calia escoltar! Encara que acabàvem rient perquè sabia que mai eren retrets, només coses que ell creia que havia de corregir. Coses de Pare. Sempre vaig voler superar-me, aquesta segueix sent una de les meves majors motivacions.
Intento mentalitzar-me a seguir jugant com ho estic fent, intentar seguir rendint de la mateixa manera. Tinc la sort d'estar en un equip espectacular, un equip que sempre lluita per tot i vaig a tractar de seguir gaudint d'això. Tenir jugadors nominats a la Pilota d'Or és un premi al vestuari, demostra quina classe de jugadors tenim a Barcelona.
No em preocupen els premis individuals, tinc la sort d'haver guanyat gairebé tot. El que em preocupa és seguir guanyant amb el meu club i amb l'Argentina, avui ho dono tot per seguir aconseguint més títols amb el Barça i guanyar coses importants amb la Selecció. Tant de bo duri molts anys més.


Vull agrair a tots els que m'han donat suport durant tot aquest temps: als que creuen, com jo, que es poden seguir aconseguint grans coses, als que tot i les adversitats m'animen a seguir jugant a futbol. Res d'això hagués estat possible sense el seu suport.